"
Ja és a les llibreries
Autor: Josep Pinyol i Balasch
Pròleg: Joan Carretero
Cloenda: Carles Móra
Catalunya té la primera oportunitat, des de 1714, d'assolir la independència. Des de 1991 desenes de nacions del nostre continent l'han assolida. Formar part de la zona euro permet la separació d'Espanya de manera pacífica, sense pertorbacions econòmiques i sense fractures socials internes.
“La Declaració Unilateral d'Independència” esbossa l'estratègia que pot assolir la sobirania en dues o tres legislatures. Els canvis necessaris afecten tots els nivells. Comencen per un gir radical del catalanisme polític, ara còmodament instal·lat en el règim de la monarquia restaurada per Franco.
Els drets nacionals de Catalunya no són un afer intern del Regne d'Espanya. El gradualisme és impossible davant una Constitució bunqueritzada. És inevitable la ruptura amb la legalitat espanyola. Quan el poble català elegeixi una majoria favorable a la independència, el Parlament haurà de proclamar la República Catalana d'una manera unilateral.
Però no serà una “independència súbita”. En 8 o 12 anys es poden crear les condicions polítiques, econòmiques, socials i culturals per assolir l'hegemonia social sobiranista. També és imprescindible erosionar la legitimitat de l'Estat Espanyol, el nou “malalt d'Europa”, la nova “presó de nacions”. Igualment és forçós situar el “cas català” a l'agenda diplomàtica europea i mundial.
Taula de continguts de l'obra
Pròleg de Joan Carretero i Grau (llegir)
Introducció: Una cruïlla històrica
Capítol 1. Urgent i a l'abast: Catalunya, estat europeu (llegir)
Primera part: L'hostilitat del Regne d'Espanya
Capítol 2. Hostilitat política: reducció a Comunitat Autònoma de règim comú (llegir)
Capítol 3. Hostilitat econòmica: espoli fiscal i exclusió dels sectors estratègics (llegir)
Capítol 4. Hostilitat cultural: minorització i banalització (llegir)
Segona part: De l'autonomia a la independència
Capítol 5. La decadència del catalanisme dins la monarquia constitucional (llegir)
Capítol 6. Redreçar el catalanisme: de l'autonomia a la independència (llegir)
Tercera part: Estratègia per proclamar Catalunya Estat europeu
Capítol 7. L'estratègia unilateral vers la independència (llegir)
Capítol 8. Eixos estratègics per assolir la majoria per la independència (llegir)
Capítol 9. Acció a les institucions i majoria per la independència (llegir)
Capítol 10. La proposta d'un Acord d'emergència Nacional (llegir )
Capítol 11. El conflicte amb el Regne d'Espanya (llegir)
Capítol 12. Catalunya dins la gran Europa de les petites nacions (llegir)
Capítol 13. Internacionalitzar el cas català (llegir)
Capítol 14. Preparats per la desobediència civil (llegir)
Cloenda: "Només depèn de nosaltres" per Carles Mora i Tuxans (llegir)
Aquí podeu enviar comentaris sobre el llibre !
No hi ha sortida espanyola a la crisi
Espanya sense les exportacions i els impostos de Catalunya estaria en la mateixa situació de fallida de Grècia. Ara, davant la crisi grega Europa ha obligat el Govern Espanyol ha retallar el seu pressupost en 15.000 milions d'euros. En els propers anys Espanya haurà d'equilibrar tant el seu dèficit de l'Estat com el dèficit en la balança de pagaments. Aquestes dues correccions tindran conseqüències doloroses i posaran al roig viu els antagonismes entre l'economia catalana i l'espanyola. Catalunya no sortirà de la crisi fins que esdevingui un Estat de la Unió Europea, perquè pateix, a més de la crisi internacional, una crisi específica que deriva de la incapacitat espanyola d'integrar-se a la Unió monetària. Per aquesta raó l'estratègia per superar la crisi econòmica i l'estratègia per assolir la independència són dues cares d'una mateixa moneda. Cap força catalanista pot separar les seves propostes econòmiques de les propostes nacionals.
(llegir més)
Apunts anteriors
La Defensa de Catalunya (1)
La feblesa catalana
La incapacitat dels partits catalans per liderar la resposta del nostre poble contra l'eficàcia les maniobres del Tribunal Constitucional mostra la seva extremada feblesa. La sentència serà l'atac més greu a Catalunya des de l'entrada de les tropes franquistes. Afectarà aspectes fonamentals per a la nostra supervivència nacional com la immersió lingüística, el finançament de Catalunya, l'administració de justícia o les competències de la Generalitat, entre molts altres.
(llegir més)
La Defensa de Catalunya (2)
Una altra política és possible
No cal esperar a la sentència del Constitucional per preparar la defensa de Catalunya perquè tothom en sap el punt més rellevant: alterarà la voluntat del poble català expressada en referèndum. L'estratègia no pot ser conjuntural; al contrari ha de tenir perspectiva històrica perquè no es pot pensar en resultats a curt termini. Hem d'adoptar la perspectiva que va promoure Churchill als seu compatriotes al començar la Segona Guerra Mundial: “només puc prometre sang, suor i llàgrimes, però al final la victòria”.
Els punts mínims d'aquesta nova política són:
a) No podem plantejar les nostres reivindicacions nacionals com una qüestió interna espanyola, sinó com un afer internacional. Hem de treure el plet català de l'àmbit constitucional espanyol perquè el seu Estat sempre serà jutge i part.
b) El gradualisme és impossible. El Regne d'Espanya és l'excepció democràtica d'Europa
(llegir més)
La defensa de Catalunya (3)
Candidatura unitària “Defensem Catalunya”
L'enorme esforç del moviment de les Consultes Populars es diluirà si no guanya representació democràtica a les properes eleccions. Ja va passar amb la gran manifestació de desembre del 2007 contra el col·lapse de les infraestructures. El març de 2008 els partits estatals PP i PSOE van treure 33 diputats i entre CiU i ERC 13. L'Estat Espanyol va arribar a la conclusió que el malestar de Catalunya no tenia traducció electoral i que el “problema catalán” havia deixat d'existir.
Reagrupament Independentista va néixer a partir d'aquesta constatació i va propugnar una Candidatura Transversal des de l'article de Joan Carretero Patriotisme i Dignitat (abril 2009). Els 3.500 associats de Reagrupament i la creació de prop de 500 Comissions locals, el treball de més de 50.000 voluntaris i la participació de més de mig milió de votants representen una oportunitat única per un canvi de rumb en la política catalana. El malestar per la triple crisi econòmica que pateix Catalunya, la continuïtat de l'espoli fiscal i la indignació per les maniobres del Tribunal Constitucional creen les condicions òptimes per la irrupció d'una Candidatura d'Unitat per la Independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Pot esdevenir la tercera força de la Cambra catalana si som capaços d'unir en una llista que abasti des del liberals
progressistes fins l'esquerra independentista.
(llegir més)
Si voleu rebre els apunt de "Pla Estratègic" escriviu el vostre correu electrònic